Personatges secundaris

A la novel·la de l'Escanyapobres hi trobem els següents personatges secundaris:

• El notari Magí Xirinac: és un home previsor però avar per reflex de la seva muller, la Tuies. És cobdiciós envers la propietat, però a causa de la seva dona, no pot tenir tot el que voldria. És d'aquella gent que pensa sempre en la vellesa. Esporuguit i molt obedient a la Tuies: "víctima i tot de donya Tuies, tenia per ella especial adoració".

• Donya Tuies: dona avara, estalviadora. Casada amb el notari i després, a la mort d'aquest, amb l'Oleguer. 

• Don Guillem, el baró: noble empobrit que representa la poca importància dels títols nobiliaris en aquella època. Era propietari del castell i a la seva mort, el notari compra l'edifici. 

• Pere de les Borges: pagès que viu a la Coma (un mas), amb la seva dona, una cunyada, dos mossos i un vailet. S'estima les terres. Quan la coma canvia d'amo i passa a ser de don Josep a ser de l'Oleguer, encara li queden dos anys treballant allà. No li agrada la idea però mostra paciència, fins que s'enfada i discuteix amb l'Escanyapobres.

• La Cileta, la Pona, en Llorenç: són el servei del mas. La Cileta és una noia alegre, respectada i estimada a la Coma. És germana de la Pona, la masovera de la masia. En Llorenç és un home pacífic.

• Eloi: personatge marginal, és geperut. Treballava a la Coma però planta cara a l'Escanyapobres i marxa. Més tard, quan es creua amb l'Escanyapobres l'amenaça. Per tant, la novel·la deixa entreveure que és l'assassí de l'Oleguer, ja que se'ns presenta que treballava a la mina. Lloc on troben el cadàver de l'Escanyapobres.

• La Coixeta: és la minyona del castell on viuen Tuies i Oleguer. Personatge discret, innocent i coixa, d'aquí el nom. 

• Vives: personatge que porta i impulsa el negoci de les mines, és un nou ric.

• Míster Groc: personatge foraster (provinent d'Anglaterra) que fa tracter amb en Vives pel negoci de les mines.

Oificis que aparèixen a la novel·la

A L'Escanyapobres hi apareixen tot tipus d'oficis, en aquesta entrada els exposarem i direm quins es conserven i quins han desaparegut. 

• Notaris: durant el segle XIX els notaris exercien com a banquers, és a dir, feien prestacions i cobraven deutes. Actualment la feina dels notaris és diferent. 

• Traginers: un traginer és una persona que treballa transportant mercaderies utilitzant animals de càrrega com muls o cavalls. És una professió que ja no es conserva. 

• Masovers: un masover és una persona a qui el propietari d'una finca li encarrega l'explotació agrícola d'aquesta a canvi d'un percentatge. El contracte de masoveria porta annex el dret d'habitatge a favor del masover, és a dir, el propietari li ha de proporcionar un immoble on viure. És un ofici que actualment existeix però en un percentatge molt reduït. 

• Jornalers: un jornaler és una persona que treballa i cobra per un dia de feina. Actualment és una professio que es continua practicant. 

• Guardaagulles: persona que s'encarrega de fer anar les agulles que canvien de via els trens. Actualment aquesta tasca esta informatitzada. 

• Criada/minyona: Una minyona era una criada que s'encarregava de fer les feines de la casa en la que servia, normalment no cobrava un salari, si no que treballava a canvi de la manutenció. Actualment hi ha minyones però molt poques viuen amb els "senyors", a més a més la seva feina és remunerada. 

• Nous burgesos: son les persones que aparèixen al poble per fer-hi negoci, son els que impulsen la creació de les mines i la fàbrica de filats. Actualment serien els empresaris. 

• Escrivà: era un funcionari públic que redactava documents i donava fe que els que passaven per davant seu eren autèntics. Son els actuals notaris. 

• Mitger: equivaldria a un masover, en aquest cas la divisió dels beneficis seria a parts iguals. 

Nou membre al blog.

A la primera entrada d'aquest blog ens vam presentar en Nil i l'Helena, però a causa de diversos factors en Nil ha decidit abandonar aquest projecte i la Mònica Planas, estudiant de primer del grau d'Història de l'art ha passat a ocupar el seu lloc i contrubuir al blog.

L'Obra de Narcís Oller

Novel·la

La Papallona (1882)
Al ser la seva primera novel·la és considerada la més important i característica de l'autor. En aquesta obra Oller ens presenta una ciutat (Barcelona) com a espai, però sobretot, com a vivència. Una ciutat canviant, com també ho son els personatges, és per aquest motiu que aquesta novel·la ens pot semblar amable i familiar. La Papallona inaugura el naturalisme a la literatura catalana.
En aquesta novel·la s'hi mostren els anys previs a la revolució de 1868 a Barcelona i analitza el procés d'enamorament de la Toneta (protagonista) i en Lluís. 
La novel·la mostra una àmplia realitat social de l'època ja que s'hi mostren els ambients de la societat burgesa i culta però també la precarietat de les classes treballadores

L'Escanyapobres (1884)
És una obra ambientada en una societat rural en procés d'industrialització, narra les vivències de l'Oleguer i la seva esposa, la Tuia. L'análisi del context social, la tècnica descriptiva i l'element lingüístic deixen clar el realisme predominant en aquesta obra, però pel que fa a la descrípció del procés de l'avarícia del protagonista juntament amb la seva finalitat moral encaixen amb el naturalisme. 
L'Escanyapobres serà una obra influent en la futura novel·la del segle XX.

Vilaniu (1886)

En aquesta novel·la s'hi desenvolupa un dels contes de Narcís Oller (Isabel de Galceran). En aquesta obra s'hi mostra la relació de L'isabel, que és la dona d'un dels cacics, i l'Albert, un jove de poble, aquesta relació permet descriure la decadència dels nuclis rurals a favor de l'emergent burgesia barcelonina. També s'hi narra la "guerra" entre les dues famílies de cacics de la ciutat, amb tots els jocs bruts que hi utilitzen. 

La febre d'or (1890-1892)

És l'obra més ambiciosa de l'autor i va ser publicada en 3 volums. L'obra està dividida en dues parts, la primera (la pujada) narra l'ascenció econòmica de Gil Foix i la seva família gràcies a la borsa. A la segona part, un cop presentats els personatges i arribat al nucli del relat, els esdeveniments es precipiten de forma sobtada. Hi ha un trencament de la unitat familiar i una relaxació dels costums. Una visió decadent que tindrà el seu fi quan arriben a la ruïna i es produeix un retrobament de la unitat familiar marcada per la malaltia del protagonista que retorna a la seva antiga professió.

La Bogeria (1899)

Juntament amb Pilar Prim és considerada la peça més important de l'autor. 

La novel·la és un estudi psicològic de la malaltia mental i de les conseqüències socials d'aquest fet en la persona de Daniel Serrallonga (protagonista) i segons tres punts de vista: el del narrador, que a la vegada és també un personatge ; el d'un amic del malalt , i el d'un doctor (actitud científica, professional). La novel·la té dues característiques essencials: l'objectivisme creat pels diferents punts de vista i el determinisme. En efecte: la vida de Daniel Serrallonga ve determinada pel medi i per l'herència (pare dement i suïcida, mare mística i histèrica, una germana malformada i epilèptica i una altra de nimfòmana).

Pilar Prim (1906) 

El conflicte de l'obra és típicament burgès: la injustícia de la clàusula testamentaria del marit que priva de l'usdefruit dels béns a la vídua si es torna a casar.

Pilar Prim narra la història d'una vídua encara jove que, enfrontada amb l'ambient que l'envolta (la filla, els parents, les amistats, les conveniències socials i els prejudicis morals de l'època), tracta d'estimar segons els seus íntims desigs. És una novel·la psicològica, on apareixen molts elements de filiació modernista: l'ús de símbols, entre ells el mateix nom de la protagonista, la correlació entre el paisatge i l'estat d'ànim dels personatges (paisatge reflex), els monòlegs interiors indirectes... 

Sobre la vida de Narcís Oller

Narcís Oller va néixer l'any 1846 a Valls, capital de l'Alt Camp. Era orfe de pare i per aquesta raó l'educa el seu oncle J. de Moragas i de Tavern, alhora té una gran relació amb el seu cosí germà Josep Yxart.

Va a aportar a la literatura catalana l'elaboració d'un llenguatge adaptat a la narració. Oller adopta el model de la literatura realista i intenta oferir als seus lectors una reproduccio objectiva de la realitat del seu temps.

Va estudiar a Valls, però en poc temps va decidir marxar a Barcelona, on va acabar els seus estudis de batxillerat i va començar a estudiar Dret. Va ser durant aquesta època que Oller es va decantar per la ideologia del partit demòcrata, però a partir de la revolució de 1868 deix de sentirs-se tan proper a la ideologia del seu partit. En aquest moment comença a militar a la Lliga Regionalista i és considerat, al llarg de tota la seva vida, un catalanista conservador. 

A partir del sorgiment del noucentisme les novel·les perden popularitat, és per aquesta raó que durant els últims anys de la seva vida Narcís Oller es dedica principalment a la realització i traducció d'obres de teatre.

Narcís Oller mor a Barcelona el 1930.