La Papallona (1882)
Al ser la seva primera novel·la és considerada la més important i característica de l'autor. En aquesta obra Oller ens presenta una ciutat (Barcelona) com a espai, però sobretot, com a vivència. Una ciutat canviant, com també ho son els personatges, és per aquest motiu que aquesta novel·la ens pot semblar amable i familiar. La Papallona inaugura el naturalisme a la literatura catalana.En aquesta novel·la s'hi mostren els anys previs a la revolució de 1868 a Barcelona i analitza el procés d'enamorament de la Toneta (protagonista) i en Lluís.
La novel·la mostra una àmplia realitat social de l'època ja que s'hi mostren els ambients de la societat burgesa i culta però també la precarietat de les classes treballadores
És una obra ambientada en una societat rural en procés d'industrialització, narra les vivències de l'Oleguer i la seva esposa, la Tuia. L'análisi del context social, la tècnica descriptiva i l'element lingüístic deixen clar el realisme predominant en aquesta obra, però pel que fa a la descrípció del procés de l'avarícia del protagonista juntament amb la seva finalitat moral encaixen amb el naturalisme. L'Escanyapobres serà una obra influent en la futura novel·la del segle XX.
Vilaniu (1886)
En aquesta novel·la s'hi desenvolupa un dels contes de Narcís Oller (Isabel de Galceran). En aquesta obra s'hi mostra la relació de L'isabel, que és la dona d'un dels cacics, i l'Albert, un jove de poble, aquesta relació permet descriure la decadència dels nuclis rurals a favor de l'emergent burgesia barcelonina. També s'hi narra la "guerra" entre les dues famílies de cacics de la ciutat, amb tots els jocs bruts que hi utilitzen.
La febre d'or (1890-1892)
És l'obra més ambiciosa de l'autor i va ser publicada en 3 volums. L'obra està dividida en dues parts, la primera (la pujada) narra l'ascenció econòmica de Gil Foix i la seva família gràcies a la borsa. A la segona part, un cop presentats els personatges i arribat al nucli del relat, els esdeveniments es precipiten de forma sobtada. Hi ha un trencament de la unitat familiar i una relaxació dels costums. Una visió decadent que tindrà el seu fi quan arriben a la ruïna i es produeix un retrobament de la unitat familiar marcada per la malaltia del protagonista que retorna a la seva antiga professió.
La Bogeria (1899)
Juntament amb Pilar Prim és considerada la peça més important de l'autor.
La novel·la és un estudi psicològic de la malaltia mental i de les conseqüències socials d'aquest fet en la persona de Daniel Serrallonga (protagonista) i segons tres punts de vista: el del narrador, que a la vegada és també un personatge ; el d'un amic del malalt , i el d'un doctor (actitud científica, professional). La novel·la té dues característiques essencials: l'objectivisme creat pels diferents punts de vista i el determinisme. En efecte: la vida de Daniel Serrallonga ve determinada pel medi i per l'herència (pare dement i suïcida, mare mística i histèrica, una germana malformada i epilèptica i una altra de nimfòmana).
Pilar Prim (1906)
El conflicte de l'obra és típicament burgès: la injustícia de la clàusula testamentaria del marit que priva de l'usdefruit dels béns a la vídua si es torna a casar.
Pilar Prim narra la història d'una vídua encara jove que, enfrontada amb l'ambient que l'envolta (la filla, els parents, les amistats, les conveniències socials i els prejudicis morals de l'època), tracta d'estimar segons els seus íntims desigs. És una novel·la psicològica, on apareixen molts elements de filiació modernista: l'ús de símbols, entre ells el mateix nom de la protagonista, la correlació entre el paisatge i l'estat d'ànim dels personatges (paisatge reflex), els monòlegs interiors indirectes...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada